Crònica final de la JMJ

Estimats pares:

Portem dos dies sense crònica, però no us penseu que us hem abandonat. És que la JMJ és taaaaaaaan intensa que no ens hem pogut aturar a escriure. Però aquí teniu el resum de les últimes jornades.

Comencem pel dissabte: ens vam despertar a les 9 del matí, cosa força inusual entre nosaltres, i després de la meditació i la missa ens vam disposar a recollir la casa. Calia deixar-la impecable; com totes, és clar, però encara més, perquè és una finca preciosa on se celebren banquets de casament. La propietària, la Madalena, ens la va deixar amb una generositat i una confiança enormes, tot i no conèixer-nos de res. La recollida va ser força èpica: no hi va faltar el mercadet de roba no reclamada, ni les ànsies de «fiqueu a la motxilla tot el menjar que us hi càpiga, que mai se sap».

Els mossens ens van portar a dinar a un Burger (consentits fins a l’últim dia!), ja carregats amb les motxilles en direcció al campus de la JMJ. Els treballadors del Burger que han sobreviscut a la nostra comanda de 100 hamburgueses, amb les seves patates respectives, ja estan preparats per a qualsevol cosa…

Després vam agafar el tren que ens va acostar tant com es podia al campus i ens vam disposar a fer a peu l’últim tram. Allà la bogeria ja era total: masses de gent de tots colors, amb banderes d’aquí i d’allà, cantant, cridant, rient… i empenyent una mica per agafar un bon lloc. Vam poder arribar, no sense dificultats, al nostre sector (B08), fent una cadena humana llarguíssima gràcies a la qual no vam perdre ningú. Un cop allà, vam estendre les nostres coses per terra i vam esperar el Papa per a la vetlla d’adoració eucarística.

Va ser una cerimònia molt bonica. El silenci que es va fer en exposar Nostre Senyor a la custòdia és de les coses més impressionants que es poden viure. Més d’un milió de persones de genolls, adorant Jesús i demanant la seva gràcia per a tots els qui érem allà. Aquella nit el Papa ens va dir que no importen les caigudes que tinguem, que l’únic problema seria quedar-nos a terra. Amb l’amor de Jesús podem aixecar-nos sempre, tant se val com hagin estat de greus les nostres faltes.

En acabar la vetlla, hi va haver qui va estendre el sac i s’hi va tancar com un cuc per dormir, però la majoria se’n va anar a voltar per allà, a buscar amics o a parlar amb gent de tots els racons del món. El fantàstic de la JMJ és que et pots asseure a les dues de la matinada a tocar la guitarra amb un grup de mexicans que no has vist mai a la vida, i tots tan feliços.

Diumenge al matí ens va despertar la megafonia del campus amb uns quants temes musicals molt animats, entre els quals el Messies de Händel fusionat amb música tecno. Desconcertant però guai. Després de la visita reglamentària als WC portàtils, va arribar el moment d’esperar el Papa.

La santa missa del diumenge va ser xulíssima. Lectures i pregàries en diverses llengües, un cor brutal i les paraules del Papa, que sempre ens fan tant de bé. Va fer al·lusió a l’evangeli del dia, la Transfiguració: s’estava tan bé a la JMJ que segurament voldríem dir, com els apòstols, «que bé que s’està aquí, parem-hi tres tendes». Però la pregunta important és: què farem quan tornem? Què haurà canviat en nosaltres? Què portarem a casa després d’haver viscut aquests dies de fraternitat i de comunió?

En acabar la missa, vam desfer el camí del dia anterior i ens va recollir el nostre autobús, amb el qual vam viatjar fins a Talavera de la Reina. Allà les mares agustines ens van acollir, ens van donar sopar i ens van deixar dormir a la seva residència, en llits de debò i amb un lavabo per cada tres persones. No ens podem creure com ens cuida la Providència!

Avui, dilluns 7 d’agost, ens hem llevat a Talavera amb molta calma. Hem fet la meditació i ens hem afegit a la missa de les 12 de la basílica de la Mare de Déu del Prado, amb don Miguel, que és un sacerdot boníssim, amic de Mn. Ferran. Després de missa, ens hem ficat a l’autobús i cap a casa!

Tenim tantes ganes de veure-us, abraçar-vos i explicar-vos tota l’aventura! Prepareu-vos per a una setmana de fills explicant anècdotes non-stop (o per a una setmana de fills dormint; això depèn de l’estil de cadascú). Gràcies per acompanyar-nos aquests 40 dies, gràcies per les pregàries i l’afecte. Us hem tingut superpresents, ja ho sabeu. Tornem a casa renovats i convertits; tant de bo ho noteu en el nostre servei, en la nostra alegria i en el nostre amor a Jesús.

Tanquem aquí el diari de cròniques, que es tornarà a obrir, si Déu vol, a Corea 2027. Us prometem dues coses: que no hi anirem caminant i que serà tan espectacular com aquesta JMJ!