Częstochowa 2022 · 23 de juliol del 2022 · 2 min de lectura
Crònica del dissabte, 23 de juliol
Estimats pares, avis, germans, nebots, mascotes i la resta de pelegrins.
Avui ens hem acomiadat amb molta pena dels nostres seminaristes, que tornen a Barcelona per a la seva trobada amb el senyor cardenal. Tot i que ens fa molta pena no tenir-los aquí, ens fa il·lusió que portin un regal de part nostra al cardenal, per agrair-li la seva mediació davant l’Arquebisbat de Cracòvia perquè aquest pelegrinatge fos possible. Li hem dedicat un exemplar del nostre llibre del pelegrí, que anomenem «Lolek», perquè aquest era el sobrenom familiar de Joan Pau II, que cada dia ens escriu una carta i ens ajuda a resar sobre un aspecte concret de la vida cristiana.
Avui hem estat meditant sobre la Creu, que va ser tan present en la vida de sant Joan Pau II: va perdre tota la seva família molt jove, va viure l’ocupació del seu estimat país, es va preparar per al sacerdoci clandestinament... Tal com ens ha recordat el mossèn, la Creu és part essencial del camí del cristià, perquè qui estima pateix necessàriament. Però no hem de tenir por de la Creu, perquè també hi són l’amor i el consol del Senyor.
A més, en la vida del cristià no hi falten les alegries. Ho experimentem cada nit de manera especial a les nostres tertúlies. Són trobades molt senzilles, en què n’hi ha prou amb una guitarra, un joc o una anècdota per petar-nos de riure i gaudir de la bona companyia. L’estrella de les tertúlies és «Shaba balua» (ningú no sap com s’escriu, jeje), una cançó que ens ha ensenyat en Pawel, el nostre guia polonès, amb coreografia inclosa. Quan arribem a casa, us l’ensenyarem a tots!
Avui hem tingut un altre regal, relacionat amb el temps. Segons els informes, havia de ploure durant l’últim tram de l’etapa d’avui. No teníem gaires ganes d’afegir els peus mullats a les butllofes, el cruiximent, etc. Així que hem demanat a la Mare de Déu que ens aguantés el temps. I la nostra Mare ens ha escoltat, com no podia ser altrament! Ha estat espectacular: ni una sola gota durant el camí i, just en posar els peus a l’allotjament, ha caigut el xàfec. Ens hem quedat sense paraules. A alguns pelegrins de poca fe, el mossèn els ha amenaçat de fer-los cantar una sarsuela a la tertúlia.
Ara ja ens n’anem a dormir, amb ganes d’emprendre demà la següent etapa. Resem per vosaltres com sempre: ja només falten dos dies per deixar totes les vostres intencions als peus de la Mare de Déu Negra! Una salutació a tots, pares, avis, germans, nebots, mascotes i la resta de pelegrins.