Covadonga 2024 · 19 de juliol del 2024 · 3 min de lectura
Crònica del divendres, 19 de juliol
Estimades famílies, amics i club de fans dels pelegrins:
Una onada per als que avui han superat la primera i bestial etapa de gairebé 45 km! Aquests nois són uns cracks. Han arribat sencers, somrients i servicials, com sempre.
La jornada ja ha començat amb bons auguris, perquè els nostres caminants han aconseguit sortir de Bilbao SENSE SALTAR-SE NI UN SOL SEMÀFOR. A les 4 de la matinada i sense una ànima pels carrers... Increïble. Fins i tot els cotxes de policia s’han aturat a contemplar l’insòlit fenomen. Sens dubte, això és fruit de la campanya de civisme que una certa pelegrina mestra fa anys que impulsa entre nosaltres...
El millor de l’etapa d’avui, els paisatges: hem desfilat per un penya-segat sobre el mar, veient el blau del Cantàbric a una banda, a l’altra el verd d’una vegetació exuberant, alguna cabra que altra voltant per les muntanyes i un grapat de casetes blanques escampades.
Idíl·lic, oi? Doncs ha durat poc, jeje. Una part de la colla s’ha perdut i ha fet uns quants km de més (10, en concret). A més, en un tram del camí la vegetació s’ha espessit tant que en Jose Gomar ha hagut d’obrir camí a cops de matxet (per sort, sempre porta les eines necessàries a la seva motxilla d’explorador intrèpid). En veure que la cosa tenia poc futur, hem fet mitja volta i hem tirat per la carretera.
Tot s’ha resolt feliçment, però creiem necessari imputar en Joan Xipell, que ha dissenyat aquesta ruta assassina, per intent d’eliminació col·lectiva dels pelegrins. Sembla que està decidit a evitar que el nou rector de Sant Narcís, àlies Mn. Ferran, arribi a prendre possessió. Ja ho veurem.
Parlant de sacerdots, avui ens ha acollit afectuosament a la seva parròquia don Antonio, rector de Castro Urdiales, que era el destí d’avui i on hem celebrat Missa i adoració al Santíssim. La idea de fons que ens acompanyava avui és que Déu ens estima, siguem com siguem i estiguem com estiguem. Encara que ens sentim freds, indiferents o rebentats, Ell continua fent-se present i actuant en la nostra ànima. També hem pregat sobre la importància de somiar en gran, perquè Déu té grans somnis per a nosaltres. Sant Pere Poveda ens pot inspirar en això, perquè ell va somiar amb l’ajuda del Senyor i la seva tasca educativa va donar molts fruits.
Després de Missa hem anat al poliesportiu a sopar (hi havia uns nuggets boníssims i els pelegrins demanaven que els tornéssim a menjar demà, i demà passat, i cada dia, sisplau). En acabar, hem compartit un parell d’anècdotes, hem resat completes i cap al sac!
Per cert! Perquè no us penseu que només hi ha aventures pel camí, us volem explicar que a intendència també passen coses guais. L’Alejandro avui era a la bugaderia separant 60 samarretes per talles i s’ha fet amic de dues senyores del lloc encantadores, l’Ana i la MariFe. De sobte, l’Alejandro els ha preguntat si per casualitat coneixien el sacerdot del seu curs a l’escola, que és bilbaí i es diu don Pablo. I el més fort és que una de les senyores és amiga de la seva tia! S’han acomiadat amb una abraçada enorme i s’han fet una foto de record. Enviem una salutació a la tia Teresa, sigui on sigui.
I aquí ho deixem... fins demà a les tres de la matinada! Una abraçada a tots i cadascun de vosaltres.
Fe d’errates: el nostre reportatge d’ahir sobre el Guggenheim va ser una mica obtús. Estàvem impactats i ens va faltar una mica de visió artística... Hi treballarem. 🤭
Més fe d’errates: ens vam oblidar de dir-vos que vam celebrar Missa a la basílica de la Mare de Déu de Begoña (i no només això, sinó que hem dormit dues nits a 10 metres d’Ella!). Per descomptat, hem posat als seus peus totes les vostres intencions. 🥰