Salta al contingut
BCN amb el Papa

Covadonga 2024 · 20 de juliol del 2024 · 2 min de lectura

Crònica del dissabte, 20 de juliol

Estimades famílies, amics i mascotes:

Us escrivim mentre la pluja repica sobre el sostre del poliesportiu de Treto. En caure la tarda ha refrescat, i la veritat és que ho agraïm, després de la calorada que hem passat avui. Per a demà anuncien pluges, així que ens posarem la capelina i som-hi!

Avui han estat 31 km, una mica menys que ahir, però ja portàvem cansament a les cames. A més, l’etapa venia amb la seva dosi d’emocions fortes inclosa. Hem pujat una muntanya escarpada amb vistes al mar, on els pelegrins amb vertigen han passat una mica de nervis; i hem travessat camins estrets i rocosos amb un precipici al costat, ben agafats a una corda metàl·lica.

En un altre ordre de coses, també hem viscut experiències xocants, com un festival hippie al poble de Laredo. Entre els actes hi havia un concurs de disfresses; hem pogut gaudir de la presència d’un gran nombre de Barbies i Kens.

Durant el camí, l’Emma Sarsanedas s’ha posat a reflexionar i ha conclòs que els pobres encarregats d’intendència deuen estar avorrits i amb necessitat de moure’s. Per això, ha decidit portar a la tertúlia les seves cordes de saltar supersòniques i oferir-los-les per als seus moments lliures. L’Álvaro P., en Guille M., en Jaume M. i en Xipi (aquest últim, a petició popular) han fet una demostració de talent esportiu i s’han endut una bona ovació del públic.

(Un breu recordatori: està prohibit posar a la motxilla coses que no surten a la llista de Mn. Ferran... Quin serà el càstig per a aquesta pelegrina gimnasta? Obligació de silenci durant una etapa sencera? Ja hi pensarem...)

Com a dada extra, us informem que en Miguel Bedoya ha estat declarat membre honorífic d’intendència, per la seva implicació total en les tasques de cuina i per ser el rei del Fairy i el fregall. Benvingut a l’equip!

A la nostra estona de meditació de la tarda, Mn. Ferran ens ha animat a fer realitat la frase estampada en una de les nostres samarretes: «Que ens veiem tots al Cel». El que no ens porti al Cel, no ho volem per a res! Amb una comparació molt adequada a les nostres circumstàncies actuals, hem d’abandonar les motxilles que ens impedeixen caminar. Hi ha motxilles de mandra, de supèrbia, d’egoisme, d’impuresa... Unes més grans i d’altres més petites, però totes ens allunyen del Senyor. Ajuda’ns, Jesús, a treure’ns aquestes motxilles i a caminar lleugers cap al Cel!

Amb aquests desitjos de santedat, us desitgem molt bona nit. Una abraçada ben forta per a tothom!