Salta al contingut
BCN amb el Papa

Covadonga 2024 · 18 de juliol del 2024 · 3 min de lectura

Crònica del dijous, 18 de juliol

Estimadíssimes famílies i amics:

Avui no comencem a explicar el dia pel matí, sinó per la matinada, perquè resulta que ha estat moguda per culpa de la Inés Arroyo. Les testimonis ens expliquen que ahir a la nit va ser l’última d’anar a dormir i va pujar a les fosques al pis de dalt de la llitera, però li va estranyar no notar el coixí i li va venir el dubte de si s’hauria posat del revés. En aquell moment es va produir el diàleg següent entre la Inés i una ànima caritativa:

  • Tenim coixí?
  • Sí.
  • On?
  • Al llit.

Diu la Inés que només se’n volia assegurar, per no girar-se en va, que cansa molt. Hores més tard, la nostra protagonista va caure del llit, moment en què la Isa González li va preguntar:

  • Has caigut?
  • Crec que sí —va dir ella, i va continuar estirada a terra una estona.

A més d’aquestes petites aventures nocturnes, també en tenim de diürnes. Avui hem visitat el museu Guggenheim d’art contemporani i hem de confessar que ens ha resultat, com a mínim, desconcertant (perdoneu la nostra ignorància, no donem per a més). Recollim aquí el valuós testimoni d’en Joan Xipell, que confessa haver-hi entrat sense prejudicis, disposat a donar una oportunitat a l’art modern... i n’ha sortit dient «són obres fetes per gent sonada i per a gent sonada» i «el millor del museu és la sortida». Gràcies, Joan, per obrir-nos els ulls.

El més emocionant han estat les diverses persecucions de què han estat víctimes els pelegrins (sobretot les pelegrines, amb l’Anna Gel al capdavant) per part dels segurates, a causa del comportament simiesc d’aquestes noies en determinats espais.

Un dels highlights de l’exposició era una sala de llums inquietants on passaves uns minuts tancat. Unes quantes pelegrines feien cua i ha arribat l’hora de marxar. Mentre deixaven la cua, el vigilant els ha dit amb un sentiment ben sincer: «Us perdeu el que més val la pena del museu».

Després hem anat a dinar els nostres entrepans (amb gelat de postres inclòs en honor de l’Antonio Belmonte, que ahir va ser el seu aniversari i no ho vam poder celebrar amb tot l’enrenou de l’arribada). Més tard hem passejat pel casc antic de Bilbao mentre els d’intendència s’encarregaven de fer la bugada. Mn. Ferran diu que en Jaume Morer ha posat avui la seva primera rentadora. Ell diu que no, que és la segona.

Després del passeig de la tarda, hem tornat aviadet a casa per tenir la nostra estona d’oració. Avui hem estat resant sobre les dificultats de la vida. Sant Pere Poveda ens explica que ara som joves i potser no ens sembla que hi hagi grans problemes a la vida, però vindran i hem d’estar preparats per afrontar-los. Per això són tan importants l’austeritat i el sacrifici que viurem aquests dies, sense queixar-nos, i sobretot la perseverança en l’oració. Encara que ens sembli que resem malament, no deixem de resar, sobretot davant la Creu. Ens ho diu el Senyor a l’Evangeli: «el meu jou és suau i la meva càrrega lleugera»: amb Ell, podem! Que no se’ns oblidi demà, que comença la caminada amb una etapa de 38 km. Sereu presents a cada passet que fem.

Bona nit a tothom!!!