Covadonga 2024 · 17 de juliol del 2024 · 2 min de lectura
Crònica del dimecres, 17 de juliol
Estimadíssimes famílies i amics:
Comença una nova aventura! Us escrivim des de Bilbao, on passarem la nit al costat de la basílica de la Mare de Déu de Begoña.
Hi hem arribat després d’un llarg viatge amb autobús; un començament poc habitual en els nostres pelegrinatges, però que ens ha permès anar-nos coneixent, perquè n’hi ha molts que caminen per primera vegada.
A l’autobús hem tingut els sectors de sempre: al fons, guitarra i cançons desafinades; pel mig, la gent dormint amb la boca oberta, i al davant, els filòsofs arreglant el món. No ens falten els walkie-talkies per mantenir el contacte amb les furgos d’intendència, ni el nostre estimat llibre del pelegrí, que serà el suport espiritual durant aquestes dues setmanes. El sant que ens acompanya és Pere Poveda; us n’explicarem més a mesura que l’anem descobrint.
La primera parada de la ruta ha estat al Pilar (quins records del nostre pelegrinatge de fa tres anys!). Hem celebrat la Missa del pelegrí a les 12 h i don Daniel, canonge de les catedrals de Saragossa, ens ha acollit amb moltíssim afecte i ens ha acompanyat a visitar la Seu.
Després, una altra tirada llarga d’autobús i aquí som! Ens allotgem en una residència molt agradable, on ens han fet un sopar boníssim (en Pau Sarsanedas s’ha cruspit sis gots de mousse de xocolata, aproximadament, i l’Alejandro Recolons s’ha begut tota la Coca-Cola de la taula; a veure qui dorm avui...).
A més, la casa té una capella on hem pogut fer una estona de meditació. Mn. Ferran ens ha ajudat a «entrar en mode pelegrinatge», posant les bases del que han de ser aquests dies: oració profunda —un cristià val el que val la seva vida d’oració— i servei als altres, que és l’únic que ens fa feliços.
A més, ha tractat un altre tema que serà central en el nostre camí, que és la cura del cor. Això es concreta en dues actituds fonamentals: ser delicats en el tracte amb l’altre, especialment entre nois i noies, i prendre consciència del valor i el significat de la proximitat física.
Per això ens ha animat a escoltar-nos encara que no ens interessi el que ens explica l’altre, a avançar-nos a les necessitats, a tenir temes de conversa interessants (una mica menys de futbol... i res de crítiques!), a no envair l’espai dels altres, a tenir cura de la nostra imatge però sense buscar que ens mirin, i a no jutjar-nos superficialment entre nosaltres. Quants reptes... i quant de bé ens farà esforçar-nos-hi.
Fins aquí les aventures d’avui; de moment han estat molt tranquil·les, però aviat canviarà la cosa. Ens fiquem al llit sabent que reseu pels fruits d’aquest viatge en les ànimes de tots, els que som aquí i els que sou allà.
Una abraçada afectuosa i fins demà!!!