Salta al contingut
BCN amb el Papa

Covadonga 2024 · 24 de juliol del 2024 · 4 min de lectura

Crònica del dimecres, 24 de juliol

Estimades famílies, amics i tots els que senzillament passàveu per aquí:

Una salutació des del paradís, també conegut com a Monestir de Sant Josep, a prop de Ruiloba. Quan preparàvem la ruta, trobar allotjament per aquesta zona va resultar gairebé impossible, però aquesta comunitat de carmelites ens va deixar acampar als seus jardins, gràcies a la generosíssima gestió del pare Santiago. I aquí som, enmig de prats verds, al costat d’un convent de pedra del segle XIX, amb una brisa fresqueta i amb la presència del Santíssim a l’església del costat. No es pot demanar més.

Cal reconèixer que tots teníem una mica de por que arribés el moment de canviar el poliesportiu per la tenda de campanya, però la veritat és que aquest és, de llarg, el lloc més idíl·lic on ens hem allotjat.

L’etapa d’avui ha tingut la singularitat d’una boira espessa que ens ha acompanyat fins a l’hora d’esmorzar. La lluna es veia difuminada i afegia una màgia especial a la caminada nocturna, que sempre és colpidora, perquè ens fa sentir molt petits davant la meravella de la Creació.

Quan ha sortit el sol, en Marc León s’ha dedicat a un dels seus passatemps preferits: jugar amb el dron. De tant en tant, aquest enginyer en potència es dedica a sobrevolar el terreny per preveure possibles obstacles al camí. Bé, això és el que diu ell. En realitat, el que fa és espantar ramats de vaques i aconseguir que es traslladin a un altre prat, i per culpa seva ja ens hem guanyat algun que altre enemic en aquestes terres. Quan recopilem els vídeos gravats pel dron, hi trobarem molt material de vaques desconcertades mirant fixament endavant.

En arribar a l’allotjament, després de la dutxa i la migdiada de rigor, hem gaudit d’un relaxat dia de camp. Ens hem fet amics d’una família de Manresa simpatiquíssima, amb set fills d’1 a 15 anys, que també passa uns dies aquí. Hem tocat junts la guitarra una bona estona, i s’han afegit a la nostra adoració i a la Missa.

L’Evangeli d’avui narrava la paràbola del sembrador. Mn. Ferran ens ha animat a fer-nos seriosament aquesta pregunta: El meu cor és terra bona per a la sembra del Senyor? O tinc espines i cards que ofeguen la llavor, tinc pedres on no pot fer arrels profundes? Ens ha recordat que cada acte de pietat —el Rosari, la Missa, la lectura espiritual, el res de Completes— és un grapat de llavor que el sembrador llança a la nostra ànima... No la desaprofitem! No deixem que aquest pelegrinatge ens passi per sobre com un lleu vernís. Siguem terra bona per al Senyor, que vol que donem fruit en abundància.

A la tertúlia de la nit hem rebut un regal que no esperàvem i que deu haver canviat més d’un cor: l’Alejandro ha compartit amb nosaltres el seu testimoni de fe. No es pot explicar amb paraules el bé que ens ha fet sentir-lo parlar del seu amor pel Senyor i de l’agraïment per tot el que Ell li ha donat: els bons amics que té, els terapeutes que l’han ajudat a anar guanyant autonomia, la seva simpatia i el seu do de gents per guanyar-se tothom. Hem descobert que li encanta la seva escola, perquè Déu hi és molt present i pot anar a Missa cada dia; que vol estudiar Periodisme i Teologia (existirà aquest doble grau en algun lloc?); que els seus pares i els seus tres germans són el tresor més gran de la seva vida. I que no es canviaria per ningú del món, mai, malgrat la discapacitat, perquè gràcies a ella s’ha unit més a Déu.

Les paraules de l’Alejandro traspuen veritat, senzillesa, confiança en Déu i una alegria enorme (les seves riallades són extremadament contagioses!). Aquesta crònica no és capaç de resumir, ni de lluny, les valuosíssimes idees que l’Alejandro ha compartit amb nosaltres. Així que, davant la impossibilitat, us deixem amb un dels moments més brillants de la tertúlia, arran de la picabaralla futbolística entre uns quants pelegrins:

—Alejandro, què t’hi jugues que, quan acabi el pelegrinatge, t’hauràs tornat perico?

—Això no passarà mai!

—Si compréssim un pijama de l’Espanyol i el poséssim a la teva maleta en lloc del teu pijama del Barça, què passaria?

—A veure on trobeu un pijama de l’Espanyol a Astúries...

Bona nit a tothom, i milions de gràcies al Senyor pel do de l’Alejandro i de tants altres que ens fan tocar el Cel a la terra.