Covadonga 2024 · 25 de juliol del 2024 · 3 min de lectura
Crònica del dijous, 25 de juliol
Estimades famílies, amics, coneguts, vianants i passejants:
Avui hem creuat la frontera entre Cantàbria i Astúries, travessant un continu de prats verds plens de vaques adorables. Tenim el plaer d’anunciar-vos que hem reactivat el club de lectura liderat per la Marina León i famós per elevar el nivell cultural d’aquests pelegrins assalvatjats. La lectura escollida és El príncep feliç i altres contes, d’Oscar Wilde. Veurem si arribem al nivell d’aprofundiment de l’any passat amb El Petit Príncep. Aquesta teacher és fantàstica, tant que la Carmen Franco i l’Anna Gel li han compost una cançó especialment per a ella. Us ensenyarem la coreografia pròximament.
En la ruta hem tingut la companyia d’en David, un dels fills de la família amb qui vam coincidir ahir. Ha caminat l’etapa sencera i ens ha conquistat a tots amb la seva simpatia. Semblava que formés part del grup de tota la vida. Pròximament, excursió a Manresa per tornar a coincidir!
Un fet inquietant que ha tingut lloc avui és que la Rocío Cruz s’ha passat el matí tocant les tanques electrificades dels prats, per veure si li passava el corrent... I sabeu per què? PERQUÈ VOLIA SORTIR A LA CRÒNICA, ho ha confessat ella mateixa sense cap vergonya. El que se’n diu buscar la fama a qualsevol preu, vaja. No ha aconseguit rebre cap descàrrega, mentre que la pobra Samantha (que NO volia ser famosa) ha rebut, sense buscar-ho, una bona sacsejada elèctrica que l’ha agafada desprevinguda.
Arribar a l’allotjament d’avui ha estat una mica descoratjador... Després de la pau d’ahir al monestir, hem anat a parar a un camp de futbol. Cosa que en si mateixa no és mala idea, no. Però els vestidors i les dutxes estaven BRUTÍSSIMS: plens de pols, teranyines, botes de futbol enfangades i plàtans podrits. Tremend. No obstant això, Mn. Ferran ens ha donat bon exemple —com en tantes ocasions—, ha agafat la galleda de fregar i el lleixiu i no ha quedat ni rastre de brutícia. Quan els responsables del camp han vingut a donar-hi un cop d’ull, no s’ho podien creure. Ens han dit que estava impecable i que si, sisplau, podíem tornar l’endemà i continuar amb la feina, jeje.
A la tarda hem celebrat Missa a la preciosa parròquia de Colombres, d’estil colonial. Després hem anat a una botigueta d’alimentació que hi ha just al costat, per donar les gràcies a la mestressa, que va ajudar molt Mn. Ferran quan buscava allotjaments per aquesta zona. I, ja que hi érem, com que avui és la festa de sant Jaume apòstol, tots ens hem comprat un gelat. Bé, tots no. En Jan Sarsanedas s’ha comprat una barra de pa (??). Diu que gelats segurament en tindrem més, però el pa de barra no el veurem ni per equivocació. Petits traumes del pa Bimbo...
Aquests dies hem estat meditant, al fil de la vida de Pere Poveda, sobre la descristianització de la societat. En els nostres temps, com en els del sant, s’ha anat apartant progressivament Déu de la vida pública, i com a conseqüència tenim més violència, més guerres, més maltractament entre les persones, més atemptats contra la dignitat humana. Quan l’home s’allunya de Déu, s’allunya de si mateix i del germà. La nostra missió com a cristians és tornar al món l’harmonia amb Déu, per mitjà del bon exemple, de l’oració i de petits actes d’amor (com netejar uns lavabos fastigosos).
A la tertúlia de la nit hem fet una mica de teatre, hem cantat alguna cançó i hem recordat els pelegrinatges anteriors i tot el bo que ens van portar. Ja ens n’anem a dormir, ficats a les nostres supertendes de campanya de Decathlon. Que tingueu bona nit i que somieu angelets.
P. D.: No és la primera vegada que dormim en un camp de futbol. Tenim experiència prèvia d’atacs nocturns dels nois del poble. Ens hem preparat per a totes les eventualitats: aparcarem la furgo bloquejant l’entrada i el mossèn hi dormirà, a punt per a l’acció. Que s’hi atreveixin, si poden!