Salta al contingut
BCN amb el Papa

Lorda 2015 · 29 de juliol del 2015 · 3 min de lectura

Crònica del dimecres, 29 de juliol

Etapa de Castellserà a Castelló de Farfanya.

Bon dia!!! Avui el 6è dia de la nostra increïble experiència!!! ESTEM PREPARATS PER A TOT!!! Tant és així, que avui no han fet falta els «ezpeluznants» crits del mossèn per despertar-nos. A les 4:00 de la matinada una «amalgamassa» de galetes i llet vacuna s’ha introduït a les profunditats dels nostres adormits estómacs. 30 minuts més tard, mentre el Pablo Pich completava la seva dieta alimentària menjant-se les saboroses lleganyes dels seus ulls, ens hem posat en marxa meditant allò que ha dit el mossèn sobre posar el cor en actitud de contemplar al Senyor, establint una relació personal amb Ell, on el més important és saber escoltar-lo.

Ha estat en el silenci de la més fosca de les nits, quan de sobte un so desconegut per a tots els «PELELEGRINOS» ha trencat l’harmonia dels nostres cors: RING, RING, RING!!! Una ordre clara i concisa del mossèn ha fet que el cor del Pep Roca bategués al ritme del CHA-CHA-CHA: «Pep, busca la Maria Oriol, que ningú es mogui fins que jo arribi. 1, 2, 3 PICA PARED; 1, 2, 3 JA!!!»

Acte seguit el Pep ha sortit escopetejat camí enrere mentre cridava i xiulava (que friki) tot esbojarrat el nom de la Maria Oriol. El mossèn intentava posar-se en contacte amb els responsables, però ells no contestaven ja que es trobaven massa ocupats en superar el nivell 10 de la TETRISFRAGONETA!!! Tant és així que el Pablo Pich ha decidit recórrer bona part de la carretera a la recerca de l’ovella perduda. Finalment, el mossèn i el Pere, muntats a la FRAGONETA, han trobat a la Maria Oriol, que sense conèixer el perill en el que estava immersa, sense immutar-se el més mínim, tot i que es trobava en un encreuament de 10 camins, amb tota pau ha preguntat: «Mossèn, per quin camí és?»

[Una vegada tot solucionat, i el sac ben lligat, el Pau de Pons s’ha menjat un gelat]

La ruta ha estat plàcida i tranquil·la: les nostres fosses nassals han pogut gaudir de les intenses i putrefactes olors que desprenien els camps recent abonats. El nostre exquisit paladar ha pogut degustar els exquisits, cruixents, viscosos i dolços mosquits que arribaven fins al nostre esòfag tocant la campaneta. I els nostres cors han vibrat quan ens hem hagut de desviar a la carretera nacional i hem pogut sentir com els nostres peus s’elevaven un metre de l’asfalt, cada vegada que un camió ens passava pel costat. Aquesta sensació ens ha fet recordar aquells temps d’infantesa en els quals tan sols desitjàvem poder volar com en Peter Pan.

Un cop arribats al nostre destí, Castelló de Farfanya, hem pogut gaudir d’una meravellosa piscina que hem sabut compartir de manera sacrificadament heroica amb el Cristopher i el seu REGGAETON!!!

La millor estona del dia l’hem passat a la vora del Santíssim gràcies a la meravellosa acollida de Mn. Vila, que ens ha acompanyat tant a la meditació i la Santa Missa, com a l’hora de sopar al restaurant «Can Pintxu». Durant la tertúlia, Mn. Vila se’ns ha descobert com un gran guitarrista i músic, i ha volgut compartir amb nosaltres algunes meravelloses «joticas».

Però la seva gratuïtat no s’ha acabat aquí. Al final del dia, en assabentar-se de la imminent construcció de la parròquia de Sant Rafael, ens ha volgut obsequiar amb una Mare de Déu de Fàtima, una santa Teresina i un meravellós sagrari, que l’Àlvaro i el Pere, mentre tots ja intentem conciliar el son, encara estan pensant com carregar-les a la TETRISFRAGONETA!!!