Crònica del dissabte, 25 de juliol

Avui ens hem llevat, com de costum, a les 3 de la matinada. Amb la foscor encara mestressa del camí, ens hem posat en marxa cap a Vernon, el poble que avui ens acull en un poliesportiu força simpàtic.

L’etapa feia respecte: era la més llarga de tot el pelegrinatge, trenta-set quilòmetres. Però la nit anterior havíem dormit en un llit —luxe dels luxes per a un pelegrí— i s’ha notat des del primer pas. Hem anat a molt bon ritme.

A la tradicional tertúlia de la tarda, alguns han comentat la manera tan graciosa de caminar de la Miriam, que s’assembla sorprenentment al famós vídeo del futbolista noruec Haaland.

L’altra gran història del dia l’ha protagonitzada l’Álvaro. Decidit a no recórrer a la solució campestre que adopta la majoria dels pelegrins, s’ha proposat trobar un lavabo en condicions. La missió li ha costat quinze minuts de caminada d’anada i quinze més de tornada, però la perseverança ha tingut premi: ha trobat un concessionari de cotxes i, entre sanglots, ha demanat que el deixessin fer servir el lavabo dels treballadors. Petició concedida.

A la meditació hem aprofundit en la conversió de santa Teresa de Lisieux. La Teresina era una nena molt sensible, i hem reflexionat sobre com això no ha de ser per força una cosa dolenta: els nostres defectes no ens han de fer mal per força, perquè Déu pot fer coses grans amb ells.

Aquella nena tan fràgil va viure una conversió molt important un Nadal. Arran d’un moment de contacte amb el seu pare, va aprendre que l’important era sortir de si mateixa, i va descobrir que, com més sortia de si mateixa, més feliç era.

Demà, més camí. Bona nit a tothom!