Crònica del dilluns, 27 de juliol

Estimats pares, mares, germans, amics, mascotes 🐶 i penitents que fa ja dues setmanes que llegiu fidelment aquestes cròniques (sou uns valents! 🏅).

Avui el despertador ha sonat a les tres de la matinada ⏰, l’hora en què fins i tot els galls dormen 🐓💤, per recórrer vint-i-sis quilòmetres pels paratges de Normandia, on Astèrix i Obèlix lluitaven contra els romans. Els paisatges són de postal 🌿: camins de terra que serpentegen entre una vegetació espessa i unes vistes del riu que et deixen sense alè 😍.

Els germans Gel, sota la sàvia direcció d’en Gerard Fernández, el nostre Copdegarrot particular, han fabricat una poció secreta ⚗️ a base de tabac normand i herbes màgiques per vèncer la mandra. I tant que ha funcionat: ni els romans ens haurien aturat! 💪 (Estan bojos, aquests pelegrins!, diria l’Obèlix 🤪.)

La Miriam s’ha posat al capdavant amb el mossèn, caminant a una velocitat tan vertiginosa 🚀 que el vent gairebé no l’atrapava. Sospitem que també va tastar la poció... 🤫 La resta hem anat a un ritme més humà, entre cants 🎶 i converses, parlant de tot, del diví i de l’humà.

Hem arribat tan d’hora que cap a dos quarts de dotze ja érem al lloc. El premi? Una becaina gloriosa abans de dinar 😴. I el dinar, com sempre, exquisit 🍽️: els cuiners estan donant la talla i aquí es menja de meravella. Trobem a faltar moltes coses de casa... però el menjar, sincerament, no n’és una 😜.

A les quatre, els qui han volgut, hem anat a l’església a fer dues hores d’adoració eucarística 🙏. Allà hem pogut descansar en el Senyor, no només físicament, sinó també espiritualment.

A les sis hem tingut la meditació, en què ens han animat a somiar ben alt, a tenir ganes de viure una vida de lliurament i de ser sants donant-nos als altres en les coses petites, recordant aquelles paraules de sant Josepmaria: «Somieu i us quedareu curts». Hem reflexionat sobre com santa Teresina volia totes les vocacions, i la seva vocació es resumia en una: l’amor ❤️. El cor de l’Església és l’amor, i nosaltres volem lliurar els nostres cors al Senyor.

Després de la meditació hem tingut la missa (en francès), presidida pel pare Denis, un sacerdot simpatiquíssim de Ghana 🇬🇭 que fa sis anys que és aquí, perquè l’escassetat de vocacions a França fa que molts sacerdots passin llargues temporades exercint el seu ministeri en un país que és terra de missió.

El seu testimoni ha estat preciós, i a la tertúlia ens ha explicat una mica la seva vida, hem cantat junts 🎤 (ell també s’ha animat amb les seves cançons!) i hem rigut moltíssim 😂. Menció especial per a en Gerard, que ha fet de traductor amb nota: ja només li falta l’auricular de l’ONU 🎧.

En acabar la tertúlia, un últim cant i a dormir 🛌, que demà el despertador sona a dos quarts de cinc. Sí, ho heu llegit bé: una hora i mitja més tard del que és habitual! Tot un luxe, gairebé unes vacances 🏖️. L’etapa és curteta i ens esperen unes monges que tenen moltes ganes que passem el dia amb elles 🌹.

Bona nit, famílies 🌙. Demà, més i millor! ✨