Crònica del dissabte, 18 de juliol

Estimats followers,

Avui ha estat un dia intens que ha començat amb una missa preciosa al nostre oratori de Rupnik.

Després d’esmorzar un petit-déjeuner (com en diuen aquí) amb formatge camembert inclòs (per a delit de la Marina), hem anat en tren fins a Versalles.

A Versalles hi regna l’opulència amb totes les lletres: quadres gegantins, tapissos, galeries de miralls i retrats en són la norma. Era bonic, però, com ens ha dit Mn. Joan a la meditació, no tant com Roma. L’anomenada Ciutat Eterna mostra una bellesa que transcendeix perquè Déu n’és el centre. Que bella és la nostra vida quan vivim la pobresa veritable, quan la nostra existència gira entorn de Déu.

Reflexions a part: els Gel (l’Anna, d’aquesta, se n’ha escapat), juntament amb en Del Pozo, avui s’han convertit en assassins de síndries. La síndria, que tenia complex de pilota, ha anat passant de mà en mà. Fins que... bé, la resta us la podeu imaginar.

Després de l’homicidi, ens hem menjat un gelat i hem tornat en tren cap a casa. Cal dir que entre nosaltres tenim un autèntic relacions públiques, en Pau Sarsanedas, que ha mantingut una conversa amb un xinès durant tot el viatge. Beneït anglès.

Després de les dutxes i la medi, ha arribat el sopar! Una pasta bolonyesa boníssima i kiwi de postres. Des de l’equip de redacció volem felicitar l’equip d’intendència, que cada dia posa el llistó dels menús més amunt.

Després de la tertúlia, ara corrents al llit. Que demà hi ha final. Que demà és diumenge. Descanseu!