La proximitat de Jesús

BARCELONA – EL COLLELL (160 KM) – DEL 25 AL 30 DE JULIOL DE 2020

Fa més o menys 3 anys vaig viure una de les experiències que més m’han canviat la vida: el pelegrinatge al Collell.

Em dic Itziar i en aquell pelegrinatge tenia 25 anys. Acabàvem de sortir del confinament total provocat per la covid-19, i em trobava mirant cap a l’estiu sense saber què fer, perquè el lloc on treballava havia tancat.

Llavors, per recomanació del mossèn, vaig decidir apuntar-me al pelegrinatge que estaven organitzant a la parròquia. Es tractava d’una «petita» excursió que duraria una setmana, més o menys. La ruta era molt senzilla: aniríem de Barcelona fins al Collell (Girona) en 5 dies. La veritat és que jo pensava que no la podria acabar, però tot i així em vaig proposar intentar-ho, perquè l’alternativa era quedar-me a casa buscant feina i això no m’atreia gens. Tenia tot l’estiu per endavant per fer-ho.

Així que vaig començar aquesta ruta amb molta inseguretat i por. Una decisió de la qual no em penediré mai.

Una de les coses que més em va agradar de l’experiència va ser el clima de família que es va crear i desenvolupar entre tots els que érem allà. Però el que més em va atreure va ser la proximitat amb què vaig sentir Jesús tots aquells dies. Quan pensava que ja no podria més o que no era capaç d’arribar al final, sempre el vaig notar al meu costat, de diverses maneres: en un company de viatge, en una pregària o, simplement, sentint-lo al meu costat.

Una de les anècdotes que més recordo és la pujada al Turó de l’Home pel «camí de Sant Mateu». Després de gairebé 6 mesos sense que ningú passés per aquell cim, els camins que hi havia traçats havien desaparegut. No hi havia manera de continuar per on teníem previst i, mentre els shepherds de la ruta pensaven què fer, un dels nois, amb l’ajuda de la seva navalla/matxet, va anar obrint un camí nou. Fins aquí tot perfecte; el problema va ser quan aquella via va arribar a una zona de roques que vam haver d’escalar. Per sort, vam arribar tots bé al cim.

Aquesta experiència em va servir per créixer com a persona, tant emocionalment com espiritualment. I per això repeteixo cada any, perquè, encara que sembli la mateixa experiència, cada pelegrinatge és únic i m’ajuda a reconèixer el valor que tinc com a persona, simplement pel fet de ser filla de Déu, i a veure que puc anar molt més enllà del que penso.