Devoció a la Mare de Déu

CRACÒVIA – CZĘSTOCHOWA (140 KM) – DEL 19 AL 31 DE JULIOL DE 2022

L’estiu passat vam tenir la sort de fer un pelegrinatge a Polònia. Era la segona vegada que feia un pelegrinatge fora d’Espanya, perquè el primer havia estat a Terra Santa, i el recordava amb afecte. Estava emocionat i amb moltes ganes de començar aquesta nova aventura.

La majoria vam agafar un avió per arribar a la nostra destinació, però alguns van anar amb furgonetes per transportar l’equipatge i preparar-ho tot. Tot i passar gairebé dos dies a la furgoneta per arribar a Cracòvia, aquells valents viatgers no van perdre el somriure i ho van preparar tot amb molt d’afecte. Un cop ens vam reunir tots a l’aeroport, vam fer una petita competició per determinar qui havia arribat més ràpid (hi va haver un guanyador clar) i ens vam preparar per començar el pelegrinatge.

Els pelegrinatges són una trobada amb Jesús, i començar el nostre amb el suport de l’arxidiòcesi de Cracòvia, que ens va lliurar una creu històrica per portar-la al llarg del camí fins al santuari de Częstochowa i ens va presentar un equip de guies que ens acompanyarien, va ser una experiència emocionant. El nostre amic Pawel, un polonès que vam conèixer a la JMJ de Polònia, ens va posar en contacte amb l’arxidiòcesi i ens va ajudar a gestionar tot el pelegrinatge, a més de fer-nos de traductor.

Durant el pelegrinatge vam seguir la rutina habitual de caminar d’hora, abans que sortís el sol. Costava llevar-se tan d’hora, però a mesura que passaven els dies em vaig adonar que, oferint al Senyor totes aquelles petites coses que tant em costaven, tot es feia més lleuger. La primera hora de caminada era en silenci, cosa que ajudava molt a pregar pel camí. Al principi em va costar guardar silenci durant una hora, sobretot perquè em considero una persona que parla molt. Tot i així, vaig aconseguir mantenir-me en silenci (uns dies millor que d’altres) i meditar amb el Senyor durant aquell temps de pelegrinatge. A més, pel camí llegíem una sèrie de lectures als descansos, entre les quals una carta que llegíem cada dia, suposadament escrita per sant Joan Pau II, que era molt propera i tractava del nostre dia a dia de pelegrins.

Un cop arribàvem a la destinació de cada dia, dormíem als llocs que ens proporcionava la gent d’allà. Em va impressionar molt l’hospitalitat dels polonesos al llarg de tot el pelegrinatge. Es notava que era un país on Déu era molt present, en part gràcies als grans sants recents que havien tingut.

Quan vam arribar a Częstochowa, va ser una experiència inoblidable. Recordo que vam entrar al santuari cantant a ple pulmó i vam anar directament als peus de la Mare de Déu de Częstochowa per deixar-hi totes les nostres intencions, que havíem portat a sobre durant tot el pelegrinatge. Després d’assaborir un gelat ben merescut, vam poder seguir la bonica tradició de donar la bona nit a la Mare de Déu al santuari de Częstochowa, a Polònia. L’endemà, alguns de nosaltres vam matinar per donar el bon dia a la Mare de Déu, i em va impressionar molt veure tanta devoció cap a ella. Més tard vam visitar el santuari amb un guia que ens va explicar els detalls històrics i arquitectònics. Durant la resta del pelegrinatge vam viure una experiència única allotjant-nos amb famílies poloneses de la parròquia d’en Pawel a Cracòvia, que ens van tractar amb molt d’amor i preocupació, com si fóssim els seus propis fills.

Durant el pelegrinatge vam visitar la casa de sant Joan Pau II i vam recórrer la seva vida des del naixement fins a la mort. Em va impactar la seva capacitat per enfortir la fe en moments difícils, com durant la Segona Guerra Mundial. Va ser una experiència única veure com Polònia, un país durament colpit per la guerra, va poder mostrar tanta fe i ser testimoni de grans sants i santes com sant Maximilià Kolbe i santa Faustina Kowalska. La visita a Auschwitz va ser una experiència dura però important per comprendre que, fins i tot enmig del dolor, Déu pot ser-hi present i manifestar-se en els sants i màrtirs que hi van patir.

Finalment, en tornar a casa, vaig sentir la responsabilitat de transmetre al meu entorn quotidià el que havia après i viscut durant el pelegrinatge. Volia mostrar l’amor a Déu que havia experimentat i fer-lo present en la meva vida diària amb la meva família, els amics i els companys d’universitat.