Salta al contingut
BCN amb el Papa

Częstochowa 2022 · 25 de juliol del 2022 · 3 min de lectura

Crònica del dilluns, 25 de juliol

Estimats pares, avis, germans, nebots, mascotes i la resta de pelegrins.

Avui ha estat, de llarg, el dia més emocionant del pelegrinatge: per fi hem arribat a Częstochowa! No us podeu imaginar l’alegria que hem sentit en albirar la torre del santuari des de la carretera, després de caminar llargues hores sota el sol. Hem entrat al recinte cantant una cançó a cor i amb els braços enlaire, una cançó amb una lletra que ens ajuda a resar i a lliurar-nos:

«Dona toda tu vida como María al pie de la Cruz
Y serás siervo de cada hombre, siervo por Amor, sacerdote de la humanidad».

El santuari és preciós; demà el coneixerem a fons en una visita guiada. Avui, primer de tot, hem anat a veure la nostra Mare i a deixar als seus peus les nostres intencions: totes les necessitats de les nostres famílies, els anhels del nostre cor, les ferides de l’ànima, els desitjos de ser sants. Durant tot el camí ens hem anat preparant per a aquest moment, que ha culminat amb la celebració de la santa missa a la capella, sota la imatge de la Mare de Déu.

No hi hem pogut estar gaire estona després de la missa, perquè el ritme d’aquest santuari és increïble: s’hi celebra una missa rere l’altra a la capella, amb diferents grups de pelegrins i en molts idiomes. Per sort, a la nit hem pogut tornar amb la nostra Mare, en una bonica cerimònia en què la cobreixen completament amb una planxa daurada per «donar-li la bona nit» i descobrir-la l’endemà. Li hem cantat una altra cançó, que ha encantat els pelegrins que teníem al voltant.

Un regalet que hem tingut avui ha estat el gelat: que bé que ens ha anat! A més, tot i que l’havíem de prendre d’un sol gust, en Pawel ens ha convidat a una segona bola de gelat 😊 Som uns consentits del Cel! Quanta gent bona que ens cuida i ens acompanya. Gent com l’Andrzej, que treballa a l’Ajuntament de Cracòvia i ha gestionat tot el nostre pelegrinatge, i que a més ens ha acompanyat caminant en l’etapa d’avui perquè, senzillament, no hi havia ningú més disponible.

Hem tingut un altre Andrzej amb nosaltres aquests dies, un noi jove polonès que ens ha fet de guia de cap a cap. Ens preocupava una mica perquè sempre estava seriós, entre trist i enfadat, i a més la comunicació amb ell era difícil, perquè només parlava polonès. Però l’idioma no és cap impediment quan el cor és gran: els nostres nois i noies se l’han guanyat amb somriures i gestos de complicitat, bromes en un anglès macarrònic i entrepans compartits. L’Iñaki fins i tot li ha ensenyat la seva salutació especial de col·legues. Quan avui ens hem acomiadat de l’Andrzej, se n’anava amb un somriure radiant. Un canvi radical en cinc dies gràcies als cors dels nostres joves, enamorats de Jesús.

Ara ja ens n’anem a dormir, donant moltes, moltes, moltes gràcies a Déu pel regalàs d’haver arribat fins aquí. Han valgut la pena la calor i el sofriment per ser aquí, als peus de la nostra bona Mare, i dir-li que d’ara endavant només volem ser seus.

Bona nit a tots els pares, avis, germans, nebots, mascotes i la resta de pelegrins.

P. D.: Avui la furgoneta ha patit un petit contratemps: se’ns ha trencat un vidre del darrere per l’impacte d’una motxilla. Ho hem resolt provisionalment tapant el forat amb cinta aïllant. Res greu: si algun despistat ens volgués robar, només es podria endur samarretes suades i alguna que altra galeta mossegada 😉