JMJ CRACÒVIA – DEL 24 DE JULIOL AL 5 D’AGOST DE 2016
L’estiu del 2016, dos autocars plens vam sortir de la parròquia de Sant Mateu de Barcelona per arribar a la trobada de joves que se celebraria a la terra natal de sant Joan Pau II, el creador d’aquestes trobades. Ens va tornar a acompanyar el nostre gran amic Lolek, que ens enviava cartes presentant-nos la seva terra natal i donant-nos consells perquè el pelegrinatge ens costés menys.
Gairebé 100 joves de diferents grups i parròquies ens vam reunir i vam recórrer els 2.312 km que ens separaven de Cracòvia, passant pel petit poble d’Ars, on vam conèixer la història de sant Joan Maria Vianney; ens va impressionar molt el seu testimoni de passar més de 20 hores diàries al confessionari. També vam fer una vetlla de pregària tota la nit a Munic, fent torns per no deixar el Senyor sol en cap moment. Un cop arribats a Cracòvia, i ben acollits per la generosa hospitalitat de diferents famílies a les seves cases, vam seguir els actes del Sant Pare: vam meditar les seves paraules i el vam acompanyar amb cants i crits de joia amb altres joves que compartien la nostra fe, especialment en la vetlla i en la celebració de la santa missa al Campus Misericordiae. Sens dubte, va ser un moment molt emocionant per a tots poder compartir aquelles estones amb tanta gent de la nostra edat que tenia les mateixes ganes que nosaltres de seguir Crist.
De tornada, no vam poder deixar de visitar els camps de concentració d’Auschwitz, per conèixer una mica més aquest sofriment del poble polonès, i, agafats de la mà de la nostra Mare, vam acompanyar aquell dolor resant rosaris pels perseguits i pels seus perseguidors.
L’última parada del nostre pelegrinatge va ser a Paray-le-Monial, on el Sagrat Cor de Jesús es va revelar a santa Margarida Maria Alacoque, cosa que ens va fer concloure que Crist ens estima amb un cor humà.
Va ser un viatge molt bonic que ens va ensenyar a obrir-nos als altres, sortint del nostre grup de sempre, i, com deia el Sant Pare en la mateixa vetlla, adreçant-se al milió sis-cents mil joves que hi van dormir:
«Estimats joves, no hem vingut a aquest món a “vegetar”, a passar-hi còmodament, a fer de la vida un sofà que ens adormi. Al contrari, hem vingut per a una altra cosa: a deixar una petjada. És molt trist passar per la vida sense deixar una petjada»,
va demanar als joves que aspiréssim al millor.
I així ho vam fer: un cop més ens tornarem a trobar, i aquesta vegada deixant petjada.
