JMJ Cracòvia 2016

L’estiu del 2016, del 24 de juliol al 5 d’agost, dos autocars plens van sortir de la parròquia de Sant Mateu cap a la Jornada Mundial de la Joventut de Cracòvia, a la terra natal de sant Joan Pau II, el creador d’aquestes trobades. Hi anaven un centenar de joves de diferents grups i parròquies, i els tornaven a acompanyar les cartes d’en Lolek, que els presentava la seva terra i els donava consells perquè el pelegrinatge els costés menys.

Ars i Munic

El camí va tenir parades que els van marcar. A Ars van conèixer la història de sant Joan Maria Vianney, i els va impressionar que passés més de vint hores al dia al confessionari. A Munic van fer una vetlla de pregària de tota la nit, amb torns, per no deixar el Senyor sol en cap moment.

Campus Misericordiae

A Cracòvia els van acollir famílies a les seves cases. Van seguir els actes del Sant Pare, en van meditar les paraules i el van acompanyar amb cants i crits de joia al costat d’altres joves que compartien la seva fe, sobretot a la vetlla i a la missa del Campus Misericordiae. A la vetlla, la tarda del 30 de juliol, davant del milió sis-cents mil joves que hi van dormir, el Papa els va demanar que aspiressin al millor:

«Estimats joves, no hem vingut a aquest món a “vegetar”, a passar-hi còmodament, a fer de la vida un sofà que ens adormi. Al contrari, hem vingut per a una altra cosa: a deixar una petjada. És molt trist passar per la vida sense deixar una petjada.»

La tornada

De tornada no van poder deixar de visitar Auschwitz: agafats de la mà de la Mare de Déu, hi van resar rosaris pels perseguits i pels seus perseguidors. L’última parada va ser Paray-le-Monial, on el Sagrat Cor de Jesús es va revelar a santa Margarida Maria Alacoque, i d’on van sortir amb una certesa: Crist ens estima amb un cor humà.

Va ser un viatge que els va ensenyar a obrir-se als altres i a sortir del grup de sempre. I la història amb Polònia no es va acabar aquí: en Pawel, un polonès que van conèixer en aquella JMJ, va ser qui, sis anys després, els va posar en contacte amb l’arxidiòcesi de Cracòvia per preparar el pelegrinatge a Częstochowa. Com diu la crònica: «un cop més ens tornarem a trobar, i aquesta vegada deixant petjada».