Covadonga 2024 · 22 de juliol del 2024 · 3 min de lectura
Crònica del dilluns, 22 de juliol
Estimades famílies, amics i veïns del cinquè:
Una salutació des dels llits tous de l’hostatgeria Las Presas! Avui tenim el privilegi de dormir en aquesta bonica i comodíssima casa d’espiritualitat als afores de Santander. Hi hem arribat a les 10 del matí, al final d’una etapa curtíssima, de només 17 km, i ens han rebut amb moltíssim afecte la Beatriz i en Pelayo.
Com que era força d’hora, Mn. Ferran ha tingut la genial idea d’anar a dinar a la platja del Sardinero i gaudir d’un bon bany. Ha estat el paradís! Hem nedat, hem pres el sol, hem menjat entrepans amb sorreta cruixent... La Júlia Ramió s’emporta com a record d’aquest dia una decoració bicolor a les cames, en blanc i vermell, on les marques del sol semblen traçades amb regle, de tan perfectes com són.
Una altra anècdota que val la pena explicar d’avui és la que ha protagonitzat la Belén Crespo. Pel camí hem vist, en diverses ocasions, prats on pasturaven les vaques. Aquesta imatge li ha recordat l’escena d’una novel·la d’època en què la protagonista canturreja a les vaques mentre les porta al prat. I com diu la seva cançoneta? Doncs no l’hem enregistrada del tot, però una cosa així com «Veniu aquí, vaquetes / que us faré filetets.» Qui és aquesta noia i què ha passat amb la dolça Belén?
Avui, a més, hem viscut dos moments èpics: el primer ha estat resar el rosari a la platja tots 60 junts, asseguts a la sorra en rotllana. A dir veritat, els estiuejants i la gent del lloc han flipat força amb la imatge que oferíem.
El segon moment èpic és més terrenal... Després de dinar, el mossèn ens ha convidat a gelat i ha dit que cadascú havia de triar el seu PERSONALMENT. Així que hem entrat en massa en un supermercat, hem assaltat la secció de congelats i ens hem endut una selecció de Magnums, Calipos, Cornettos i algun que altre sandvitx de nata. Resarem molt pels treballadors del súper, en compensació pel mareig que els hem donat.
A la tarda, ja a casa, hem tingut el Santíssim exposat mentre disposàvem d’una bona estona per confessar-nos. A la meditació hem parlat amb el Senyor sobre l’obediència, «el mur que el diable no pot enderrocar». Qui estima obeeix, perquè no vol ser el centre de la seva vida, sinó que ho sigui l’estimat. Per poder estimar així el dia de demà, en la vocació que Déu ens doni a cadascú, hem d’anar-nos entrenant en aquestes petites coses que ens demanen a casa, a la parròquia, a l’escola...
I encara que de vegades no entenguem el perquè, si obeïm no ens equivocarem, perquè Déu premia la nostra docilitat i la nostra confiança en els seus plans. Ens ho recorda un altre dels lemes de les samarretes (gràcies, equip de disseny!): «Estima i fes el que vulguis». Qui estima obeeix per amor, i per això és més lliure que ningú. Senyor, ajuda’ns a viure sempre en aquesta llibertat, tan paradoxal i tan diferent de la que ens promet el món. Confiem en Tu!
Ara toca apagar els llums, que demà l’etapa serà una miqueta més llarga. Tant de bo tornem a anar a la platja; ja us ho explicarem. Bona nit a tothom!