Demaneu i Déu us donarà: la pregària que ens porta a Seül

Continuem caminant cap a Seül. El mes passat us explicàvem que no havíem de tenir por davant l’elevat cost del viatge. Aquest mes volem parlar del que sosté per dins aquest somni: la pregària.

La JMJ de Corea no és, abans de res, un projecte nostre. L’hem de viure com un regal. Déu ens estima, ens surt a l’encontre i ens ofereix la gràcia de posar-nos en camí. Ell vol que anem a Corea. Precisament perquè és un regal, el rebrem de debò si el demanem de debò.

No és només una qüestió de diners, ni només de sacrifici i d’esforç, encara que n’hi haurà. És, sobretot, una qüestió de fe i de confiança. El Senyor vol estar amb nosaltres, i nosaltres volem caminar amb Ell.

«Demaneu i Déu us donarà; cerqueu i trobareu; truqueu i Déu us obrirà» (Mt 7,7). Jesús ho repeteix una vegada i una altra a l’Evangeli. Déu desitja beneir-nos. Vol que li ho demanem. No perquè necessiti que l’informem de res, sinó perquè la petició ens obre el cor i ens ensenya a confiar.

Per a un projecte així cal fe. Una fe petita, però viva: «Només que tinguéssiu una fe menuda com un gra de mostassa, si dèieu a aquesta morera: “Arrenca’t de soca-rel i planta’t al mar”, us obeiria» (Lc 17,6). Quan mirem tot el que encara tenim per davant, de vegades Corea ens sembla aquesta morera impossible de moure. Però no es tracta de les nostres forces, sinó de la fe que posem en Déu.

Aquesta fe no neix sola: s’alimenta en la pregària. Per això hi insistim tant. Si no preguem, no serem capaços d’arribar a la meta. Si preguem, el Senyor farà allò que nosaltres no podem fer.

La pregària de petició. Demanar amb senzillesa, com infants que confien en el seu Pare. Ho farem especialment amb l’oració del nostre pelegrinatge, demanant la intercessió dels nostres dos patrons, santa Teresina de l’Infant Jesús i sant Joan Pau II. Demanem els mitjans, sí, però sobretot demanem que aquest pelegrinatge sigui un veritable encontre amb Crist.

La pregària d’intercessió. Som 54 els qui hi viatjarem. Cadascú necessita la pregària dels altres. Pregar els uns pels altres, pel seu nom, amb les seves lluites i les seves il·lusions, ja ens fa família abans de pujar a l’avió. El pelegrinatge comença aquí, quan ajudem l’altre amb la pregària.

La pregària personal. Res no substitueix l’estona a soles amb Jesús. És allà on ens trobem amb Ell cara a cara, on li expliquem el que vivim i el deixem parlar. Ell vol estar en nosaltres; només necessita que li fem lloc cada dia.

La pregària litúrgica. L’Eucaristia diària i la confessió són el cor de tot. En els sagraments Déu actua directament en el nostre cor i ens dona la seva gràcia. Per això t’animem a acostar-t’hi sovint durant aquests mesos. La nostra vida cristiana es renova quan vivim en gràcia, i aquesta és la millor preparació possible per a Seül.

En aquest camí no hi anem sols: ens precedeix la Mare de Déu. Ella va ser la primera pelegrina de la fe. Tan bon punt va rebre l’anunci de l’àngel, es va aixecar i se’n va anar de pressa a la Muntanya per visitar la seva cosina Elisabet (Lc 1,39). Portava Jesús a dins i el va portar als altres. Això mateix volem fer nosaltres camí de Corea.

Maria és també la nostra mestra de pregària. «Conservava aquests records en el seu cor i els meditava» (Lc 2,19). Pregava en el silenci de Natzaret, va intercedir a Canà quan es va acabar el vi i va perseverar en la pregària amb els apòstols esperant l’Esperit Sant. Amb ella aprenem a demanar amb confiança i a deixar que Déu actuï.

I, sobretot, Maria és model de lliurament. El seu «que es compleixin en mi les teves paraules» (Lc 1,38) és la resposta més bonica que es pot donar al Senyor. No ho entenia tot, però es va refiar. Li demanem que ens ensenyi a dir també nosaltres «sí» a aquest projecte, amb les seves alegries i les seves dificultats, i que posi el nostre viatge a les mans del seu Fill.

Posem tot el nostre viatge sota l’empara de santa Teresina de l’Infant Jesús, patrona de les missions, que sense sortir del seu convent va recórrer el món sencer amb la seva pregària, i de sant Joan Pau II, el papa que va creure en els joves i va fundar les JMJ. Amb ells aprenem que la confiança petita obre camins grans.

A partir del diumenge 25 d’octubre, una capella pelegrina començarà a passar per les nostres cases. Serà una manera senzilla de fer que la pregària per Corea entri a cada família i que tothom, també els qui no hi viatjaran, s’uneixi a aquest camí.

Que la Mare de Déu i els nostres patrons acompanyin cada casa que l’aculli.

Seül 2027 ja ha començat, i comença de genolls. Demanem, cerquem, truquem. Comptem amb la gràcia de Déu i amb el nostre esforç, sabent que Ell és el primer que vol que aquest somni es faci realitat. Si posem a les seves mans un gra de mostassa, Ell farà créixer l’arbre.