Redescobriment de la fe

BARCELONA – LORDA (419 KM) – DEL 24 DE JULIOL AL 8 D’AGOST DE 2015

Fa vuit anys vaig anar caminant amb els joves de les parròquies de Sant Mateu i Sant Rafael des de Barcelona fins a Lorda. Tenia diversos motius per fer-ho, però el que més em motivava era que, per a mi, el santuari de Lorda era un temple especial, i per això la idea de pelegrinar-hi l’any que hi anava per desena vegada em temptava molt.

Van ser 15 etapes en què vam travessar els Pirineus (un itinerari molt diferent del que serà el nostre camí cap a Lisboa), així que no m’imagino com serà el nostre pelegrinatge. Els meus germans grans m’havien parlat d’altres pelegrinatges semblants i ho feien amb molta alegria, cosa que em feia venir moltes ganes de viure-ho en primera persona. No m’hauria imaginat mai que el camí seria tan difícil, sobretot els primers dies! Encara que sembli una bogeria, a poc a poc em vaig anar acostumant a caminar tants quilòmetres cada dia. Tot i així, puc assegurar que no va ser un camí de roses i que les butllofes, les fregades i les petites lesions fan mella fins i tot en el més tenaç del grup.

Al camí hi va haver moltes anècdotes, tot i que una de les més impactants, al meu parer, va passar durant el dia més difícil de tot el camí. Era el 6 d’agost i l’etapa d’aquell dia era Pineta-Gèdre. Com que ens havien dit que aquella etapa i l’anterior eren les més dures, ens van posar un guia perquè no ens perdéssim per les muntanyes. A més, aquell dia ens vam llevar a les tres de la matinada per poder començar a caminar no gaire més tard. L’etapa prevista no tenia ni un sol punt on pogués venir l’equip d’intendència a rescatar-nos ni a proveir-nos, així que vam portar a les motxilles tot el que necessitàvem.

D’aquell dia no només recordo la dificultat i les vistes esplèndides, sinó el tracte que vam tenir els uns amb els altres: increïblement, després de 10 dies vivint junts, de més de 30 km recorreguts en aquella jornada, d’un desnivell de pràcticament 1.000 metres sota un sol intens a les quatre de la tarda i sense saber a quina hora arribaríem a destinació, el grup semblava més content que mai. Tothom es preocupava pels altres, i es repartien amb generositat el menjar i l’aigua que ens quedava. En tota la meva vida no he vist mai un grup tan cansat i, alhora, tan content!

I jo no era l’únic que al·lucinava amb això: el nostre mateix guia es quedava sense paraules en veure un grup de joves normals que acabaven la seva dura jornada de camí amb un gran somriure a la cara i preparats per caminar l’endemà després d’un descans ben merescut.

Abans d’acabar, cal remarcar que el centre dels nostres pelegrinatges mai no ha estat el camí, ni les etapes ni els quilòmetres caminats, sinó Déu, nostre Senyor. En el meu cas, el pelegrinatge a Lorda va ser un gran èxit en aquest àmbit: va donar inici al meu redescobriment de la Fe. Tot i ser un noi de família i educació catòliques, mai abans no havia entès bé la meva fe ni m’havia plantejat per què creia. Però no passa per art de màgia: no serveix de res caminar sense rumb seguint el grup. Perquè Jesús pugui parlar amb tu, cal estar disposat a escoltar. Evidentment, no està prohibit adormir-se en alguna meditació a causa del cansament, però hem d’intentar dedicar a Jesús el temps que necessita. Ningú no va a una meditació pensant que és l’hora de la migdiada, tot i que, si algú s’hi adorm, no es perdran totes les hores i els sacrificis dedicats al Senyor.

Els motius que m’han fet tornar després de tant de temps són, en primer lloc, el simple i necessari fet que ja fa quatre anys que no faig cap pelegrinatge i se m’han despertat de nou aquelles ganes de moure’m que, en gran part, em van empènyer a fer el meu primer pelegrinatge fa vuit anys. El segon fet, el que de veritat em donarà forces per a aquests quaranta dies de pelegrinatge, és que vull acostar-me més a Déu. M’agradi o no, he de reconèixer que aquests últims anys he perdut una mica el tracte personal amb nostre Senyor que vaig iniciar en el meu viatge a Lorda; per això vaig a Lisboa: per renovar la meva Passió en el tracte amb el Senyor.