Crònica del dimecres, 15 de juliol

El nostre pelegrinatge a París ha començat amb la missa d’enviament, celebrada el dia abans d’emprendre el viatge. Reunits tots els pelegrins, hem posat aquests dies a les mans del Senyor. Durant la celebració, cada pelegrí ha rebut la creu del pelegrí i un rosari, dos signes senzills que ens acompanyaran al llarg d’aquest pelegrinatge i que ens recorden que el destí veritable d’aquest camí no és només París, sinó la trobada amb Crist.

Abans i tot que es fes de dia, a les cinc del matí, les dues furgos han emprès el camí cap a França i han donat el tret de sortida a aquesta nova aventura. Amb les carreteres encara buides, els primers quilòmetres han passat entre converses, silencis i alguna becaina.

Aviat ha quedat clar que el rècord Guinness del dia estaria molt disputat. En Geri i Mn. Joan han protagonitzat una autèntica exhibició de resistència a la son: han demostrat que es pot dormir pràcticament de cap a cap del trajecte. El jurat encara delibera, però la competició promet seguir oberta durant tot el pelegrinatge.

La primera parada ens ha posat davant d’un repte inesperat: aconseguir un cafè en una àrea de servei francesa. El problema no ha estat parlar francès, sinó entendre una màquina que semblava dissenyada per posar a prova la paciència del pelegrí més experimentat. Entre botons, noms incomprensibles i opcions de cafè d’interpretació dubtosa, triar la beguda adequada s’ha convertit en una petita aventura. Al final, amb més intuïció que certeses, tots hem acabat amb un cafè a la mà.

Un dels moments més comentats de la jornada l’han protagonitzat els germans Gel. Mentre la resta buscava el dinar, ells han tret el menú de règim que els havia preparat el seu pare, en Xavi Gel: un panet i una llauna de tonyina. Un dinar senzill, però perfectament planificat.

Després de moltes hores de carretera, per fi hem arribat a París. Amb el cansament propi d’un viatge llarg, però també amb la il·lusió intacta, hem descarregat les maletes i ens hem instal·lat al que serà casa nostra aquests dies.

Acabem el dia celebrant la missa. A l’homilia, Mn. Joan ens ha recordat que aquests dies estem cridats a preparar el cor per a Déu. Ens ha convidat a desprendre’ns de tot allò que no és veritablement important i a viure el pelegrinatge amb sobrietat i senzillesa. Només un cor lleuger pot acollir plenament els dons que el Senyor ens vol regalar en aquest camí.