Crònica del dijous, 23 de juliol

Bona nit, famílies!

Avui, primer dia de camí, i com s’agraeix... perquè, encara que no ho sembli, aquestes coses es troben a faltar.

Ens hem despertat ja a hores intempestives, les 3:30... L’hora en què hi ha menys gent pel carrer. (Avís: fonts poc fiables. Surten d’un debat ràpid entre pelegrins adormits.)

Hem començat a caminar pels carrers de París... passant per sota de la torre Eiffel, travessant el Sena i allunyant-nos de mica en mica de la ciutat.

La Blanca Arroyo avui s’ha coronat. Literalment. Perquè és el seu aniversari i per esmorzar li han regalat una corona de cartró i flors. Portava una faldilla a joc (feta amb una bossa d’escombraries), seguint l’última moda parisenca, amb un detall floral a un costat.

L’etapa d’avui ha estat força ràpida. El lloc recorda una mica el campament Kikiwaka, amb foc de camp inclòs i tendes de campanya per als més afortunats.

Després de dutxes, migdiades i dinar hem anat a la parròquia del poble. A la meditació d’avui, Mn. Ferran ha tocat el cor de més d’un. Ens ha parlat d’ESTIMAR la nostra realitat. La que ens ve donada. Sense somiar coses diferents. Fent-la servir com a mitjà de santificació. El pare de santa Teresina, que ara és sant Lluís Martin, n’és tot un exemple. Es va casar als 35 anys, van tenir nou fills, dels quals els cinc primers van morir, es va quedar vidu quan la seva Teresina tenia només quatre anys i va decidir deixar el seu negoci a Alençon per anar a viure a Lisieux a prop d’uns familiars. Davant d’aquesta situació difícil no es va desanimar: va decidir estimar com a pare i com a mare les quatre filles que li quedaven a la terra.

Avui, en honor de la Blanca, hem fet moltíssimes patates fregides (que li encanten). I com que trigaven una mica a fer-se, ha sorgit una estona improvisada de guitarra. En Beto Gel a la guitarra, amb d’altres traient la seva vena més gitaneta. Això sí, compensada amb l’havanera «El meu avi».

Després de bufar les espelmes de la Blanca i de completes, ens hem ficat corrents al sac. Que aquí aprofitem cada minut.

Bona nit!